Les proves de duresa de les claus d’acer d’aliatge són un pas important per assegurar la seva qualitat i el seu rendiment. Diferents mètodes de prova són adequats per a diferents escenaris d'aplicació i propietats del material. A continuació, es mostren diversos mètodes comuns de prova de duresa de la clau d'acer d'aliatge i els seus àmbits aplicables.
1. Test de duresa de Rockwell (HRC)
La prova de duresa de Rockwell és un dels mètodes de prova de duresa més utilitzats, especialment per a les claus d’acer d’aliatge. Aquest mètode determina el valor de la duresa mesurant la profunditat del sagnat pressionat a la superfície del material sota una càrrega determinada. La prova de duresa de Rockwell es divideix en diverses escales, entre les quals HRC (escala de Rockwell C) s’utilitza més sovint per provar la duresa de les claus d’acer d’aliatge.
- Àmbit d'aplicació: acer tractat per calor, nitrur, fosa carburitzada, acer del coixinet, acer d'eines, etc.
- Avantatges: prova ràpida i senzilla, poc dany a la mostra.
- Desavantatges: no és adequat per a mostres molt primes o molt petites.
2. Prova de duresa de Brinell (HB)
La prova de duresa de Brinell determina el valor de la duresa mesurant el diàmetre de la sagnia formada per una bola d’acer d’un determinat diàmetre pressionat a la superfície del material sota una certa càrrega. Aquest mètode és adequat per a materials metàl·lics més suaus.
- Àmbit d'aplicació: alumini, aliatge d'alumini suau, ferro colat, coure, llautó, etc.
- Avantatges: Resultats de les proves estables, adequats per a mostres grans.
- Desavantatges: procés de prova lent, danys importants a la mostra.
3. Vickers Hardness Test (HV)
La prova de duresa de Vickers determina el valor de la duresa mitjançant la mesura de la longitud en diagonal de la sagnia formada per un sagnat de diamant d’una certa forma pressionada a la superfície del material sota una certa càrrega. Aquest mètode és adequat per a materials de diverses dures.
- Àmbit d'aplicació: adequat per mesurar diversos materials.
- Avantatges: Resultats de les proves precises, adequats per a materials de diverses dures.
- Inconvenients: l'equip de prova és relativament complex i el cost és relativament elevat.
4. Test de duresa de Leeb (HL)
La prova de duresa de LEEB determina el valor de la duresa mesurant l’altura de l’impacte del rebot corporal després d’afectar la superfície del material sota una certa càrrega. Aquest mètode és adequat per a la inspecció in situ de grans peces i productes metàl·lics.
- Àmbit d'aplicació: adequat per a grans peces i productes metàl·lics.
- Avantatges: proves ràpides i simples, adequades per a la inspecció in situ.
- Desavantatges: els resultats de les proves són molt afectats per l'operador.
5. Test de duresa de la costa (HS)
El test de duresa de la costa determina el valor de la duresa mesurant l’altura de l’impacte del rebot corporal després d’afectar la superfície del material sota una certa càrrega. Aquest mètode s'utilitza àmpliament en la indústria del molí.
- Àmbit d'aplicació: s'utilitza àmpliament en la indústria del molí.
- Avantatges: la prova és ràpida i senzilla.
- Desavantatges: els resultats de les proves són molt afectats per l'operador.
Sumari
Diferents mètodes de prova de duresa són adequats per a diferents escenaris d'aplicacions i propietats del material. A l’hora d’escollir un mètode de prova adequat, s’han de tenir en compte els factors següents:
- Duresa del material: seleccioneu un mètode de prova adequat per al rang de duresa del material.
- Mida de la mostra: seleccioneu un mètode de prova adequat per a la mida de la mostra.
- Entorn de prova: seleccioneu un mètode de prova adequat per a l’entorn de prova, com ara el laboratori o les proves in situ.
- Precisió de la prova: seleccioneu un mètode de prova amb una precisió més alta segons els requisits de prova.
Seleccionant i aplicant raonablement aquests mètodes de prova de duresa, es pot avaluar eficaçment la duresa de les claus d’acer d’aliatge per assegurar la seva qualitat i rendiment.
